Els mercats de pagès reclamen un suport “explícit” de l’Ajuntament de Barcelona a la venda directa i la sobirania alimentària

La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona presenta el manifest ‘És l’hora dels mercats de pagès’, on es demana un major suport institucional als models de venda directa i sobirania alimentària i una normativa pròpia i adequada als mercats de pagès de Barcelona.

El manifest ha estat presentat a l’acte de celebració del 10è aniversari dels mercats de pagès, que ha agrupat unes 200 persones al Mercat de Pagès de Germanetes, a l’Esquerra de l’Eixample.

Barcelona, 13 d’abril de 2024.– “Reclamem un suport explícit de les administracions a l’ecosistema dels mercats de pagès i una sensibilitat a la realitat diferenciada de la petita pagesia del territori”. Amb aquestes paraules ha clos el manifest ‘És l’hora dels mercats de pagès’, impulsat per la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona i presentat avui amb motiu del 10è aniversari dels mercats de pagès de Barcelona.

L’acte de celebració, que ha aplegat unes 200 persones a Germanetes (el mercat de pagès més antic de tots, inaugurat el 2014), ha esdevingut un clam per un model alimentari just, sostenible i local que esdevingui una llum d’esperança per a la pagesia familiar catalana, flagel·lada per un model alimentari que fa inviable els seus projectes.
En el manifest, la Coordinadora lamenta que l’actual sistema alimentari sigui la responsable del 30% de les emissions d’efecte hivernacle d’arreu del món i del 73% de la desforestació tropical del planeta, segons estimacions de les Nacions Unides. També lamenten que el sistema alimentari estigui dominat per la producció industrial, els llargs circuits de comercialització i la importació d’aliments d’arreu del món. Tres característiques que, segons els organitzadors, generen efectes devastadors per a la terra, el medi ambient i la pagesia, tant del nord com la del sud del planeta. La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona ha llançat també una campanya de suports al manifest per demostrar el suport de la ciutadania a models alimentaris sostenibles com els mercats de pagès.

En contraposició, l’alternativa a un model alimentari sostenible passa inevitablement per “una aposta clara per la petita pagesia agroecològica que cuida la terra, l’aigua i l’aire” i per un nou model comercial de relació directa entre productores i elaboradores. Dues soluciones que esdevenen l’ADN dels mercats de pagès i que permetria a la pagesia i a les consumidores “recuperar el control de l’alimentació”.

Un model alimentari 100% alineat amb l’estratègia d’alimentació sostenible de Barcelona

Els organitzadors dels mercats de pagès reivindiquen la sostenibilitat del seu projecte a escala social, econòmica i mediambiental. Un model centrat en la venda directa de d’aliments artesans i ecològics de proximitat, conreat i elaborat per petits productors del territori.

Tant és així que els mercats de pagès s’han alineat, des de la seva creació, amb els vuit objectius de l’Estratègia d’Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona. Ho han fet fomentant la producció i consum d’aliments de temporada i proximitat, promovent projectes agroecològics que cuiden la terra i un alimentació sostenible i incrementant la resiliència del sistema alimentari.
D’altra banda, els mercats de pagès també han esdevingut un espai de sensibilització, organitzant desenes d’activitats que promouen la presa de consciència vers l’alimentació sostenible, que apropen la ciutadania al món rural català i que mostren els impactes negatius al sud del món de l’actual sistema alimentari.

La necessitat d’una normativa pròpia i adequada per als mercats de pagès

Actualment els mercats de pagès són fruit de la col·laboració entre entitats de la sobirania alimentària (que exerceixen el rol d’organització i dinamització), juntament amb desenes de productores (que acudeixen setmanalment als mercats oferint i venent producte propi) i entitats de barri i consumidores (que col·laboren en l’organització d’activitats de sensibilització vers l’alimentació sostenible i el medi ambient).

Un exemple de col·laboració i cooperació que genera unes particularitats pròpies. Per aquest motiu, la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona una normativa pròpia i adequada per als seus mercats, que reconegui els productors com el que són, i no pas com a comerciants, i que blindi aquest model de col·laboració entre entitats i pagesos.

11 mercats de pagès, més de 70 petits productors i 10.000 consumidores recurrents

Amb 10 anys de trajectòria, els mercats de pagès s’han multiplicat a la ciutat de Barcelona. Actualment, hi ha mercats de pagès a l’Esquerra de l’Eixample, Poble-Sec, La Sagrera, Vallcarca, Fort Pienc, Sants-Les Corts, el Guinardó, Sagrada Família, Sant Antoni i Ciutat Vella. Una extensió que demostra la demanda creixent de la ciutadania per accedir a espais de consum responsable amb aliments 100% de proximitat i de comerç just.