Més d’un miler de persones reivindiquen la sobirania alimentària a Barcelona amb una calçotada massiva

Organitzada per Ruralitzem-Veus per la Sobirania Alimentària i la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcleona, s’ha celebrat a la plaça Catalunya i s’hi ha defensat que «des de la ciutat ens fem responsables d’on produïm els aliments i afavorim la pagesia»

Barcelona, 26 de març de 2023 –Més de mil persones s’han aplegat en una calçotada reivindicativa per reclamar la necessitat d’avançar cap a la sobirania alimentària a la plaça Catalunya de Barcelona, que s’ha omplert de taules i brases per a cuinar més de 18.000 calçots. Organitzada per Ruralitzem-Veus per la Sobirania Alimentària, la iniciativa ha canviat d’ubicació respecte a l’any passat, quan es va celebrar al parc Joan Miró encara amb restriccions anticovid en vigor.

La jornada és un punt de trobada entre el camp i la ciutat i una portà d’accés a l’agroecologia i per això ha comptat amb una quarantena de parades de mercats de pagès. «La ciutat ha de deixar de donar l’esquena al camp. En un context d’emergència climàtica i hídrica és el moment que des de la ciutat ens fem responsables d’on produïm els aliments i afavorim la pagesia», ha assegurat Laia Serra, portaveu de la plataforma i d’Ecologistes en Acció.

L’organització ha reivindicat la necessitat de mantenir el territori agrari que encara queda al voltant de Barcelona i ha fet una crida a recuperar la pagesia del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès perquè «tornin a cuidar la terra» i a prendre consciència com a consumidors de com ens alimentem. «Al voltant de Barcelona hi ha els últims camps i ens els volen prendre», ha lamentat Serra.

De l’alimentació en mans d’uns quants a la sobirania alimentària

Ruralitzem- Veus per la Sobirania Alimentària agrupa la sensibilitat de diversos actors agroecològics que aposten per un canvi profund de model de l’actual sistema alimentari, especialment a la ciutat i àrea metropolitana. “Barcelona no té futur sense restablir l’equilibri amb el territori sobre el qual es projecta. Però això implica establir aliances entre la població consumidora i la pagesia catalana, tenint especial cura del cinturó agropolità. Hi ha un model que ho permet, basat en el control de la cadena des de baix. Es diu Sobirania Alimentària”, assegura el manifest de Ruralitzem-Veus per la Sobirania Alimentària, un manifest col·laboratiu entre els diversos moviments, que recull les demandes i denuncies dels diversos àmbits implicats.

La xarxa reclama deixar d’entendre l’alimentació com una mercaderia i passar a considerar-la un bé comú, i que es contempli una visió sostenible en tota la seva cadena de valor. Lamenta que l’agronegoci, que perpetua desigualtats en el sector agrícola i presenta un model mediambientalment insostenible i basat en l’especulació, segueixi sent predominant a Barcelona. Juntament amb
d’altres reivindicacions, es denuncia que entre 1990 i 2012, al voltant de Barcelona s’ha perdut gairebé el 50% de la superficie agrícola, una superfície que es considera indispensable si es vol virar cap a un sistema alimentari de sostenible, saludable, just i de proximitat.