Un miler de ciutadans i 60 entitats i productors demanen una regulació pròpia per als mercats de pagès a Barcelona
Un miler de ciutadans i 60 entitats i productors demanen una regulació pròpia per als mercats de pagès a Barcelona
La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona formalitza a l’Ajuntament de Barcelona una instància que demana una regulació pròpia per als Mercats de Pagès amb un ampli suport popular
La proposta de la Coordinadora es presenta per reclamar que es reconeguin les singularitats dels pagesos en el marc de la consulta pública sobre el projecte d’Ordenança reguladora de la venda de mercaderies i la prestació de serveis de manera no sedentària a la ciutat de Barcelona
Barcelona, 12 de setembre de 2022. – La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona ha presentat avui a l’Ajuntament de Barcelona una proposta que insta el consistori a crear una normativa pròpia i adequada per als mercats de pagès de Barcelona. La proposta ha estat lliurada al consistori barceloní amb el suport de 60 entitats de la ciutat i productors i elaboradors d’aliments agroecològics del territori català i prop de 1.000 ciutadans de la ciutat de Barcelona i consumidors habituals dels mercats de pagès.
La iniciativa impulsada per la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona s’efectua en el marc de la consulta pública sobre el projecte d’Ordenança reguladora de la venda de mercaderies i la prestació de serveis de manera no sedentària a la ciutat de Barcelona, que permet als actors implicats fer aportacions i propostes fins avui mateix.
Amb la proposta presentada la Coordinadora de Mercats de Pagès lamenta que fins a data d’avui les lleis i decrets sobre la venda ambulant pensades per les diferents formes de mercats de marxants no contemplen els mercats de venda directa dels propis pagesos. Aquest fet genera grans dificultats als pagesos i als mercats de pagès poder dur a terme la seva activitat. D’aquesta manera, la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona insta el consistori barceloní a prendre exemple d’altres municipis que ja han creat una normativa específica per als mercats de venda directa dels pagesos. Entre les ciutats que han impulsat normatives pròpies per als mercats de pagès destaca la ciutat de Palma de Mallorca, que té com a objectiu “de cercar la Sobirania Alimentària com el camí a seguir per fer una agricultura sostenible en el temps i mantenir la capacitat de les persones per decidir damunt la producció d’aliments”.
D’altra banda la Coordinadora de Mercats de Pagès també demana que la nova normativa depengui de la regidoria responsable de les carteres d’agricultura i/o alimentació, per adequar-se a les pròpies característiques dels pagesos.
Mercats de pagès com a eina per a una alimentació sostenible i sobirana
Actualment, la ciutat de Barcelona compta amb un total de vuit mercats de pagès, ubicats als barris del Poble Sec, la Sagrera, Vallcarca, l’Esquerra de l’Eixample, Fort Pienc, Guinardó, Sants-Les Corts i Sagrada Família. Els mercats de pagès esdevenen un referent en la sobirania alimentària de la ciutat, i una oportunitat per brindar als barcelonins productes ecològics, de proximitat i de temporada de la mà de petits productors i productores locals.
Així, els mercats de pagès (que posen en contacte els productors agroecològics del territori amb els ciutadans de Barcelona) són un exemple de venda directa, eliminant intermediaris i amb preus justos per la feina de la pagesia, que fa viable nombrosos projectes agroecològics del país. De fet, l’essència dels mercats de pagès s’alinea amb la una de les línies d’actuació de l’Ajuntament de Barcleona, que passa per “facilitar la distribució i la comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i de circuit curts”.
En un context d’emergència climàtica, la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona reivindica el model d’aquests mercats com a cabdal per virar cap a un model agroalimentari sostenible, viable i just, que permeti a Catalunya recuperar la seva Sobirania Alimentària.
Entitats signants del manifest
Associació SomlaClau; Associació Camí Amic; Les Fulles jardiners; Molí Villanueva; Xarxa Cesca; Associació de Veïns de la Barceloneta; Libreria Associazione Italo catalana antisfascista; Som Collserola; Cooperativa Consum Massa Terra; Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat; Associació Arcàdia de Can Batlló; Associació Can Pujades; Esquerra Eixample Acull; Sindicat co.bas comissions de Base; Associació Entrepobles; Xarxa d’Economia Solidària Sant Andreu; Cooperativa La Fàbric@; Guaret Associació Gastronòmica; MésFresquesQueUnEnciam; Iaioflautas; El Pa Sencer SCCL; Menjadors Ecològics; Revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas; A Granel SCCL; Associació de Veïnes i VEÏNS DEL Clot-Camp de l’Arpa; Xarxa per la Justícia Climàtica; Assemblea de Cooperació per la pau; La Coordi- Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya; Xarxa de Consum Solidari; Slow Food Barcelona; Desenruna.
Productors signants del manifest
SEC; Can Pastoret; El Petit Bané; L’Hort d’en Dídac; Cal Cerdà; El Mosaic; Associació pel Desenvolupament Humà Sostenible la Datzira; Espai Seny; Pomparoa; MaMi Taronges; FruitaAlPuntBio; Ma! Condiments; Can Fonolls; Hort Mas Roca; Loropanchez S.; Gòtic Ferments; Mel dels Erms; Olives Baraka; Can Margarida; Anthophila; Jaume Sierra Gras; Catanostrum; Santiago Garcia Molina; Vinyet, melmelades de raïm; Cal Sileta; Moió Melmelades; Betara; Ecostors Max Grup Serveis Integrals SL; Can Tria Ecològic; Chocolates Ivis SL.